Arquitectura inca

Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement.

Es denomina arquitectura inca l'estil arquitectònic que fou vigent durant l'Imperi inca, sobretot a partir del govern de Pachacútec Inca Yupanqui fins a la invasió espanyola (1438-1533).

L'arquitectura realitzada en l'incanat es caracteritza per la senzillesa de les formes, la solidesa, la simetria i per fer que les construccions s'harmonitzaren amb el paisatge. A diferència de societats costaneres com la civilització chimú, els inques empraren una decoració prou creativa. El principal material utilitzat fou la pedra; en les construccions més simples la col·locaven sense tallar, però no en les més complexes i importants. Els constructors inques coneixien tècniques per alçar murs enormes, veritables mosaics formats per carreus que encaixaven perfectament, sense que s'hi poguera passar ni una agulla. Moltes vegades aquests blocs eren tan grans que resulta difícil imaginar com els col·locaren: les millors mostres d'aquesta habilitat són a la zona del Cusco. Se sap que els millors talladors de pedra eren colles provinents de l'altiplà, i que molts els dugueren al Cusco per servir a l'estat.